You are here

Aprendre a participar, d'Íngrid Llopart i Anna Sellarès

Cada dia es parla més de la necessitat de regenerar la política i de buscar nous models de relació entre la ciutadania i els poders públics. Des de diferents àmbits es reclama que canviïn de dalt a baix les institucions i les persones que les lideren.

Paraules com vella o nova política formen part de les tertúlies habituals i serveixen en certa mesura per designar el que són les males i les bones pràctiques existents de gestió del bé comú.

Ara bé, només cal un canvi de persones? O del que es tracta és de transformar la manera d’organitzar-se i de relacionar-se entre nosaltres? Com ho hem de fer per participar d’una altra manera?

Per contestar aquestes preguntes, cal primer saber, a què ens referim quan parlem de participació? Per a nosaltres, participar és sinònim de decidir. Participem per decidir i incidir en tot allò que condiciona el nostre entorn, les nostres relacions i les nostres possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. I per poder decidir cal saber dialogar, treballar en equip, relacionar-se amb altres i compartir objectius comuns. La participació no es pot deslligar de les habilitats personals, de les dinàmiques de grup, de la capacitat d’anàlisi i reflexió crítica ni del context social i polític on s’inscriu la pròpia acció.

La participació no és una finalitat en ella mateixa sinó una eina que ens permet assolir uns determinats objectius. Quan decidim participar, a nivell individual o grupal, ho fem per aconseguir una determinada cosa, ja sigui muntar una festa en el barri, decidir el funcionament intern de la nostra associació, desenvolupar un projecte de cooperació o gestionar un equipament juvenil. Per tant, el que fem és organitzar-nos per assolir uns objectius concrets que responen als nostres interessos, la nostra visió del món i a la capacitat que tenim d’incidir en l’entorn que vivim. 

Aquest és el repte que ens hem plantejat amb la nova guia Tambali: treballar de manera transversal actituds, habilitats i competències que facilitin i impulsin l’aprenentatge i la vivència de la participació al llarg de tot el procés educatiu.

L’educació en el lleure, i particularment l’escoltisme, és un espai idoni per involucrar els nens i les nenes en la presa de decisions de tot allò que les afecta. La participació a través de l’acció fomenta que els infants i les persones joves actuïn en el seu context de referència, ja sigui dins el marc de l’entitat, de l’escola, en el barri fent un servei a la comunitat o participant en processos d’interlocució amb l’administració local. D’aquesta manera, començant per petites decisions i avançant cap a espais de participació més amplis, es van adquirint una sèrie de competències que permeten a nois i noies implicar-se en la societat i en la gestió de la vida individual i col·lectiva. Començàvem plantejant la necessitat d’un canvi en les regles del joc democràtic. En essència, estem parlant de construir i transformar la societat des de la seva base. Aprendre a participar és una de les claus de volta per fer-ho possible. És en aquest procés d’aprenentatge on petits i grans exercim una ciutadania compromesa, crítica i responsable.

Article publicat a la revista EC número 16.