Esteu aquí

Entrevista al Síndic de Greuges Rafael Ribó

Entrevistem Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya i Maria Jesús Larios Paterna, adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents.

 

Rafael Ribó (Barcelona, 1945) és el Síndic de Greuges de Catalunya des de 2004. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Dret per la Universitat de Barcelona, és doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la mateixa universitat. Té un màster en ciència política i ha impartit docència a diverses universitats catalanes, així com a l’estranger. Va iniciar la seva activitat política durant els anys d’estudiant i posteriorment va ser Secretari general del PSUC, diputat al Parlament de Catalunya, diputat al Congrés i president d'ICV. Va entrar a formar part del moviment escolta als 12 anys i va estar en actiu més de deu anys. D’aquella època en té molt bons records, tot i que també reconeix que van ser molt durs per a l’escoltisme, que s’havia de dur a terme en la clandestinitat.

Maria Jesús Larios Paterna (Barcelona, 1970) és directora d'Afers Socials i de Relacions amb el Parlament del Síndic de Greuges i és l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents. És doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, especialitzada en el dret a l'educació i la immigració. Va codirigir l'Anuari de la Immigració de la Fundació Bofill i el Seminari sobre els Drets dels Immigrants de l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona. Té diverses publicacions en aquests àmbits i impartit docència en diverses universitats catalanes i a la Universitat andina Simón Bolívar.  

 

Elena González: Creieu que existeix una correlació clara entre les desigualtats socials i l’accés a l’educació de les persones?

Rafael Ribó: Està clar que l’educació és una eina bàsica per aconseguir una societat més justa i que no tothom hi té el mateix accés. Al Síndic, tot el treball que fem en aquest camp té un nord molt sòlid: el principi d’igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot veure afectat per molts factors: per raons de crisi econòmica -com està passant ara- però també per raons ideològiques. Per exemple, fer trampes a l'hora de demanar l'entrada dels teus fills en una escola minva aquest principi. No tenir en compte que hi ha una població molt heterogènia i que l'hem de distribuir de forma homogènia a les escoles també: tenim massa escoles homogènies que són heterogènies entre elles i això és un indicador negatiu cap a la igualtat d'oportunitats. Sobre totes aquestes coses es poden aplicar polítiques públiques i el Síndic sempre ha estat combatent a fons aquests temes.

"El lleure educatiu és un dels àmbits on hi ha una gran desigualtat d’accés"

E.G.: En els darrers anys, heu detectat que la situació que estan patint algunes famílies hagi afectat més que mai la capacitat dels infants de poder desenvolupar-se plenament?

R.R.: Sí, la crisi encara ha agreujat més les desigualtats. Se'ns diu que no hi ha recursos, s'allargassen els compromisos sobre la planificació de construcció o de rehabilitació de centres, es redueix el personal a les escoles reduint la possibilitat de l'escola inclusiva, etc. Les recomanacions que surten del Síndic, ja sigui per les queixes que rebem, per les actuacions que decidim o pels informes que fem - que són tres fonts diferents- van totes en aquesta línia, sempre sota el principi d'igualtat d'oportunitats.

M.J.L.: Darrerament s'ha vist com part de l’alumnat de l’escola concertada ha anat passant a la xarxa pública. Durant els últims anys s'havien fet esforços per garantir l'escolarització equilibrada amb ajuts per a l’alumnat que no podia assumir determinades despeses, però ara això s'ha reduït i influeix en la segregació. Una altra qüestió és l’accés a l'educació infantil de primer cicle, la 0-3, un àmbit clau en la lluita contra les desigualtats perquè està demostrat que assistir a l’educació en l’etapa 0-3 té efectes positius en l’evolució de l’infant. Però amb les reduccions en les aportacions públiques, els alumnes que més es beneficiarien d'aquesta educació primerenca hi  tenen menys accés

E.G.:  En aquest context, creieu que el lleure també pateix restriccions?

M.J.L.: El lleure educatiu és un dels àmbits on hi ha una gran desigualtat d’accés, perquè així com l'escolarització obligatòria està garantida -tot i que hi ha mancances-, l'accés al lleure no està garantit. Hi ha determinades opcions que són molt integradores, en el sentit que no tenen cost, però no totes. Sabem casos de nens que no poden anar a les excursions que organitza l’escola perquè no tenen diners per pagar el que costa agafar l’autobús. Pel que fa a les activitats extraescolars: no tothom té l’opció de poder escollir, ja sigui per qüestions econòmiques, per context o per desconeixement.

"Cal reforçar la xarxa entre poders públics de tots els nivells, entitats socials i iniciativa privada"

D. P.: Creieu que hi ha prou reconeixement social del lleure educatiu, i del valor educatiu que pot aportar l’escoltisme dins aquest marc?

R.R.: Prou reconeixement social no n'hi ha. La societat es va instal·lant cada vegada més en una resposta acomodatícia, pensant que l'escola ho solucionarà tot. Greu error: l'escola no és només els nanos i els mestres, hauria de ser molt més. I no és l'únic instrument per combatre la desigualtat, només faltaria. Ningú s’ha de pensar que ho podrà fer tot i per això cal reforçar la xarxa entre poders públics de tots els nivells, entitats socials i iniciativa privada. La responsabilitat de què els valors i l’educació tirin endavant, en primer lloc, hauria d'estar en mans de tota la gent elegida democràticament i, també, de la societat en general.

"S’ha de reconèixer més el paper dels infants, se'ls ha d’educar més sobre els seus drets"

E.G.: Com valoreu aquesta xarxa que anomenaríem la comunitat educativa, considerant l'escola i tots els agents que tenen una intenció educadora?

R.R.: Perquè la xarxa funcioni bé, manca participació i interès per part de molta gent. Falta implicació de les famílies, dels poders públics, dels mitjans de comunicació (el tema dels menors és molt mediàtic si hi ha escàndol, però col·laboren molt poc amb l'explicació de la tasca positiva que es fa en aquest àmbit). Tot això sense oblidar la responsabilitat del pedagog, del docent i dels nois i noies, que són els protagonistes. S’ha de reconèixer més el paper dels infants, se'ls ha d’educar més sobre els seus drets. Encara estem a les acaballes del 'nen, calla' i hem d’apostar per una societat que reconeix els drets dels infants, i també els seus deures.

Berta de la Flor: Als agrupaments escoltes trobem dificultats a l'hora de desenvolupar algun tipus d'acció amb l'àmbit escolar. Això dificulta que s'aprofitin els agrupaments per ampliar l’acció educativa i a la inversa, que l'agrupament també pugui aprofitar l'escola per generar sinèrgies.

M.J.L.:  Hi ha moltes línies de millora, que també estem treballant des del Síndic. Seria desitjable que l’escoltisme fos més conegut en determinats àmbits i que tots els infants hi poguessin accedir, si volguessin. A més, com feu una tasca que és complementària a altres tipus d'actuacions, podríeu tenir algunes facilitats, com ara la cessió de locals. Des del Síndic promovem que les activitats que desenvolupin les associacions siguin complementàries, però faltaria eliminar moltes compartimentacions.

"Treballar la diversitat és consubstancial a fer un treball social públic, i en això els escoltes teniu una llarga tradició"

B.F.: Des de l’escoltisme, un dels reptes que tenim sobre la taula és la gestió de la diversitat. Què ens recomanaries tenir present per aconseguir-lo amb èxit?

R.R.: Treballar la diversitat és consubstancial a fer un treball social públic, i en això els escoltes teniu una llarga tradició. No faria més que animar-vos a seguir partint d'aquesta premissa de l'enriquiment que aporta la diversitat i com fem front a les pors que genera, allò de "ens prenen tot, s'aprofiten de tot", quan està demostrat que són arguments falsos. Podeu contribuir acollint els infants als agrupaments i llavors les pors s’esborren amb la convivència.
D.P.: Com valores la gestió de la diversitat a nivell de país?

R.R.: Catalunya ha tingut moltes onades migratòries al llarg dels segles, però en els darrers 15 anys han augmentat més que mai: ara el 18% de població és immigrada i penso que la nostra societat ha estat treballant sobre aquesta realitat de manera molt positiva, conscientment o inconscientment. Tot i així, és cert que s’estan creant clivelles socials.

Les escoles que més treballen la diversitat són les que tenen el 98% d'alumnat estranger, procedent de països ben diversos. Tenim uns quadres docents magnífics en aquests centres segregats i es fa una tasca extraordinària. Però això no és una autèntica escola perquè no és una situació normalitzada. Per garantir el treball de la diversitat, s'ha de partir d'una distribució equilibrada i això només pot venir de l'àmbit públic.  A banda de tot això, afegiria una cosa: si el sobiranisme té futur al nostre país, és si es basa en la diversitat i en un gran respecte a la pluralitat, de tothom, dels qui estan a favor d'això o d'allò.

E. G.: Ens agradaria conèixer una mica més el teu passat escolta.

R.R.: Estic molt agraït a l'escoltisme, que em va permetre viure moltíssimes experiències. Fins i tot vaig anar a una Jamboree, el 1957, a Birmingham (Anglaterra). Vaig tenir grans caps, que em van ensenyar moltíssim i agraeixo moltíssim l'educació en valors que vaig rebre de l'escoltisme, com també agraeixo molt la que vaig rebre de cultura de la natura, del repte de la muntanya i de l'amistat. I de la diversitat social. Jo venia d'una família de classe mitja alta i tenia a la patrulla companys de classe treballadora. Recordo com em sobtava quan deien ‘va, anem a fer un pic que hi ha al costat de La Molina’ i algun companya responia ‘jo no tinc diners per pagar-me el tren’. Va significar per a mi una coneixement de la realitat social molt diversa i molt desigual. Però amb un gran tractament en positiu i basat molt en la igualtat i en què eres tu qui havies de participar en un equip, en un col·lectiu, i per uns objectius comuns.

"Agraeixo moltíssim l'educació en valors que vaig rebre de l'escoltisme"

D.P:  Eren temps difícils per l’escoltisme.

R.R.: I tant,  érem clandestins. Hi havia la OJE, que era la secció juvenil de la Falange, nosaltres estàvem sota l'aixopluc de l'Església. No ens podíem posar ni els fulards ni els uniformes, estaven fora de circulació. Recordo especialment el dia que vaig veure la primera senyera en un lloc públic: va ser a la Pica d'Estats, quan tenia 16 anys. Va ser emocionant. Va ser una etapa molt positiva a la meva vida i em va complementar molts aspectes.

B.F.: Per acabar, què aconsellaries a un cap escolta en actiu?

R.R.: Que posés molt accent en els valors. És important saber encendre un foc amb llenya mullada amb un sol misto (no sé si encara ho feu!) o marxar tres dies d'exploració tot sol. Però ho és més que hi hagi una educació col·lectiva posant l'accent en els valors. Li diria al cap "posa els valors per davant de tot en la teva tasca, de cara als que et toca en aquests moments educar i pensa que els infants que tens a teves mans, són gent que és tan protagonista com tu, que tenen uns drets i uns deures i que et poden ensenyar molt”.