Esteu aquí

Mosaics identitaris, de Sílvia Ayala i Rubió

Quan pensem en el repte de la interculturalitat, recordo una conversa que va tenir lloc en el marc d’un projecte de cooperació al desenvolupament entre els Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal i Escoltes Catalans, durant l’estada a Senegal. Un noi del grup d’Escoltes va demanar a un éclaireur si se sentia més peul que senegalès o viceversa. L’éclaireur no va entendre el sentit de la pregunta. Ell és un ciutadà de Thiès -la segona ciutat més gran de Senegal-, pertanyent a l’ètnia peul, però nascut i crescut en un entorn wòlof –ètnia majoritària a Senegal–. No entenia a què es referia quan se li estava demanant prioritzar entre la pertinença al col•lectiu comprès entre les fronteres de l’estat o a l’ètnia. 

L’escena fou interessant ja que un dels objectius dels projectes de cooperació a Escoltes Catalans és fomentar el diàleg intercultural, però em pregunto perquè no es van entendre. Potser la pregunta tenia un tic etnocèntric? Potser qui interrogava projectava la seva pròpia realitat -on hom es debat entre identitat catalana o espanyola-, a l’hora d’entendre la realitat identitària del company senegalès/peul? Potser qui preguntava buscava en la resposta quelcom identificable amb els seus propis paràmetres culturals i polítics? 

Això em va portar a la reflexió que el debat sobre les identitats és complexa i té molts perills. Incitar a algú a escollir sobre la seva identitat -et sents més x que y?- pot generar algun conflicte, que pot desembocar amb fanatismes o xenofòbia, com assenyala Amin Maalouf en el seu assaig Les identitats que maten. Per tant una primera premissa important és contextualitzar la nostra pregunta en l’espai on l’estem fent. Maalouf, en resposta a la pregunta sobre si ell se sent “més aviat libanès o més aviat francès”, contesta que “les dues coses alhora” i continua “si sóc qui sóc és perquè em trobo al llindar de dos països, de dues o tres llengües, de múltiples tradicions culturals. Això és precisament el que defineix la meva identitat”. L’escriptor afirma que això no vol dir que té diferents identitats juxtaposades, sinó que només té una identitat composada de tots els elements que li han donat forma, una barreja especial que no és mai la mateixa per a un altre. 

Per tant, una premissa cabdal és entendre que la identitat és quelcom individual. “Efectivament construïda socialment, efectivament formada en contraposició a altres grups, però potencialment gestionada de manera individual”, com s’afirma al llibre recentment publicat (De)construint identitats. Una proposta educativa per treballar les identitats flexibles en el marc de la interculturalitat. Aquest nou número de la col•lecció Tambali d’Escoltes Catalans i l’editorial Graó convida al repte de deconstruir-se per tornar-se a construir de nou, identificant, situant i analitzant cada peça que conforma la pròpia identitat. Així, l’objectiu és que les persones siguin capaces de gestionar la seva identitat per damunt de pressions socials; que esdevinguin individus amb capacitat crítica de decidir quan volen sentir-se part d’un col•lectiu identitari perquè és interessant o quan volen desmarcar-se del col•lectiu perquè és perjudicial, com es recull al darrer Tambali. Això no vol dir que el sentiment identitari compartit sigui negatiu, ans al contrari, és fonamental sentir-se part d’un grup o d’una societat, però és important ser-hi amb una mirada crítica.

Essent conscients que la nostra identitat és una construcció social, podem treballar sobre la flexibilitat d’aquest constructe, la qual cosa ens permetrà tenir punts de vista molt més amplis a l’hora de comprendre el comportament d’altres persones i altres col•lectius. Com recull el llibre Identitats: Educació, immigració i construcció identitària de Marta Comas, Encarna Molina i Mònica Tolsanas, hem de considerar totes les persones “siguin quins en siguin l’origen i els referents culturals, subjectes actius, protagonistes de la planificació i el desenvolupament del seu procés identitari”. I aquesta és la clau de la cohesió social, desenvolupar la capacitat de comprensió des de la convivència intercultural i l’empatia, ja que si no respectem la diversitat identitària de cadascú i de cada col•lectiu caminarem cap a la fragmentació social. 

Sílvia Ayala Rubió

portada_intercult_0.jpgAquest nou volum de la col·lecció Tambali convida al repte de deconstruir-se per tornar-se a construir de nou,  identificant, situant i analitzant cada peça que conforma la pròpia  identitat.